obrim les portes
L'activitat econòmica i social de Caixa Penedès es va iniciar el 6 d'abril del 1913. El projecte d’entitat financera de l’Associació Catòlica de Vilafranca era el tercer que aspirava a crear una caixa d’estalvis a la ciutat. Segons Sabaté Mill, l'any 1879, persones de representativitat local tant notòria com Hermegild Clascar, Albert Moliner i Lluís Alvarez, afectes a la societat Centre Agrícola, van intentar constituir una caixa d’estalvis a Vilafranca, arribant a aprovar l’estatut el 24-5-1880. També el 1887 el “Ateneo Obrero Vilafranqués” apadrinat per l'escriptor Lluís Vidal i Valenciano, llavors diputat provincial, ho va intentar sense èxit.
L’any 1910 es va crear la Secció d’Estalvi de l’Associació Catòlica, presidida per l’advocat Pau Benach, als locals del Carrer de la Font núm. 33. Operava dues hores a la setmana, el diumenge a la tarda.
El director era el Sr. Joan Ribera i Rius, i el secretari el Sr Roch Arayo. Recordo que quan encara érem vailets, el Josep Mª Arayo m’havia ensenyat amb gran il·lusió, els escrits cal·ligràfics del seu avi.
La Junta de l’Associació va encarregar al procurador Sr. Joan Olivella la redacció dels estatuts per la futura Caixa d’Estalvis del Penedès. El 15 de Maig de 1912 es presentava el preceptiu Reglament al Gobierno Civil de Barcelona.
El 7 de febrer de 1913, es reuní el Cos d’Adjunts que eren les persones que al constituir- se l’entitat van subscriure les obligacions emeses per a la formació del Fons de Garantia. També com a vocals nats hi havia els rectors de les dues parròquies de la Vila.
A la revista “Amb tu” podem llegir que “a Vilafranca hi havia llavors gairebé 8.000 habitants, era cap de partit judicial i un municipi que gaudeix d’una bona connexió per ferrocarril amb Barcelona i Tarragona. Mancada de fàbriques i, per tant, d’activitat industrial, al començament del segle XX la seva economia està estretament vinculada al sector vinícola, igual com la de tota la comarca del Penedès, fins al punt de ser coneguda com la capital catalana del vi. Tot això ha contribuït a la formació d’una important classe obrera integrada per petits agricultors, context en què Caixa Penedès inicia la seva activitat econòmica i social.
Batejada originalment com a Caja de Ahorros del Penadés (d’acord amb l’ortografia i els costums de l’època), la fundació es deu a un projecte promogut per l’Associació Catòlica de Vilafranca, constituïda el 1908. Aquesta entitat havia creat una secció que recollia els estalvis dels socis i dels alumnes de les Escoles Nocturnes per a obrers, els saldos dels quals s’ingressaven a la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.
La importància creixent de les sumes recollides, com també la voluntat d’incrementar les activitats socials i benèfiques de l’associació, van donar als dirigents la idea d’instituir una caixa d’estalvis autònoma al municipi, que fins aleshores només disposava de dues oficines bancàries: la del Banco Hispano Americano, amb seu a Madrid, i la del Pacià Amiguet, un banc local nascut a finals del segle XIX.” (aquest banc després es transformaria en Banc del Penedès, per acabar l’any 1943 absorbit per Banesto.)
La Caixa s’instal·larà als baixos de l’edifici de l’Associació Catòlica, al carrer de la Font. Números 33 i 35. Explica Francesc Cabana que ”la caixa va començar les seves operacions cara al públic amb un horari limitat als dissabtes de 8 a 9 del matí, i els diumenges de 10 a 12. Està clar que aquesta caixa naixia per a atendre les necessitats dels obrers i dependents de comerç."
Tot seguit es van obrir dos comptes corrents, un a la casa de banca Pacia Amiguet, que era un dels adjunts i l’altra a Arnus Garí S.A. de Barcelona.
La primera activitat va ser invertir les 12.600 pessetes del fons de garantia en la compra de 15.000 pessetes nominals en títols de deute interior de l’Estat, amortitzables al 4 % d’interès, que constituïen el capital de garantia. Va ser la primera partida del llibre diari d’una comptabilitat que, en aquells temps, no exigia gaire esforç: es portava al dia i es tancava l’exercici el darrer dia de l’any.
El primer dipòsit es va obrir amb les 26.000 pessetes de què disposava la secció d’estalvi de l’Associació Catòlica; l’any 1913, les imposicions que es van fer pujaven 58.254,60 pessetes contra 5.098,30 a que ascendiren els reintegres.
Segons Cabana, "El 13 d’Octubre de 1913 es va descomptar la primera lletra de canvi –efectos a cobrar-. Es la primera inversió de la Caixa, si deixem al marge la compra de paper d’Estat. Els crèdits estrictes en forma de pòlissa arribaran més tard. El primer es concedí el 25 de Juliol de 1915 per 5000 pessetes, a favor de l’Ajuntament de Vilafranca. El 3 d’Octubre de 1915 es dóna el primer crèdit hipotecari. La cartera de valors esta formada amb valors de l’Estat i de la Mancomunitat de Catalunya (1915), o d’empreses privades com ara la Barcelona Traction, Constructora Naval, Barcelonesa de Electricidad o alguna empresa de ferrocarrils. En sessió del 25 d’abril de 1915 es decideix comprar 25 accions de la societat Fomento de la Propiedad S.A. que es compromet a edificar 10 cases a Vilafranca”.
El 7 de Juliol de 1917 la Caixa es trasllada a una nova oficina al carrer General Prim 3, davant de la “Font dels alls”. Es disposa de local propi, donació dels pròcers vilafranquins germans Inglada Via, Mossèn Joaquim i Senyora Alberta que, un anys abans havien inaugurat una institució d’acolliment a la vellesa.
Les noves oficines del carrer General Prim, nº 3, disposaven de personal amb dedicació exclusiva i horari ordinari de treball. (Sabaté Mill obra citada)
