maduresa del sector financer
Tal com deia el president Sr. Colomer en el seu primer discurs a l’Assemblea, El sector financer es força competitiu i madur, sota tipus d’interès a mínims històrics, les conseqüències del qual han estat la desincentivació de l’estalvi, l’estímul al consum i la propensió a l’endeutament, predominantment hipotecari arrel del fenomen immobiliari, un dels tradicionals motors de l’economia del país, i ara, a més generador d’una demanda creditícia constant i consistent. S’enregistra, al conjunt de l’Estat, el major creixement en la construcció d’habitatges, i amb el major encariment entre tots els països de la zona euro.
Estem de ple en l’era de “globalització”, tot i tothom s’interrelaciona, tot es viu “on line”, altres mons, altres cultures, altres economies, amb repercussions sovint inesperades, àdhuc incomprensibles, però tard o d’hora, inevitables.
L’entitat es va anar preparant per aconseguir que tot estigues a punt per l’entrada en vigor de les monedes i bitllets d’euro, a partir de 1 de gener de 2002.
També es continua potenciant l’estructura tecnològica de l’entitat amb la posada en producció de diferents servidors corporatius de la marca Hewlett Packard i es doten els llocs de treball de les oficines de més capacitat de procés.
Com a entitat cada vegada més implantada, va augmentant la presencia en els mitjans de comunicació i es potencien les accions de comunicació corporativa.
Els comptes anuals del 2001, el primer anys del segles XXI ja es presenten en euros, i tothom s’ha d’aprendre la xifra 166,386 que es el tipus de canvi fix de la pesseta al euro.
S’exterioritzen el compromisos per pensions. El total de recursos gestionats a finals del 2001 es de 6.345,7 milions de euros, hi ha 2013 empleats, i 524 oficines repartides en 36 comarques catalanes, i les províncies de Osca, Castelló i Madrid, i la Caixa ocupa el lloc quinzè entre les 47 que conformen la Confederació.
l juliol del 2001 Josep M. Subirachs i la Fundació Caixa Penedès van signar un protocol d'acords segons el qual l'esmentada fundació es comprometia a proporcionar i finançar un entorn adient perquè l'obra de l'artista pogués ser exposada públicament de manera permanent i indefinida.
L’any 2003 entra com a nou president el Sr. Colomer i conclou, després de gairebé vint-i-cinc anys el mandat del Sr. Parera, que es nomenat President d’Honor.
Comencen els anuncis a la televisió amb l'espai del número dels cecs, i es treballa per millorar i ampliar l’oferta financera que ja ha superat els 150 productes, cada vegada més complexos i especialitzats.
Una característica del mercat de treball d'aquests anys és l'augment dels immigrants. En 10 anys, un milió dels nous llocs de treball són coberts per immigrants.
L’expansió territorial continua, especialment en les zones de les comunitats de Madrid, Aragó i València, i es plantegen nous models de negoci, en el camp de les empreses, les noves tecnologies, i serveis orientats al residents estrangers
La proliferació d'oficines serveix per competir les caixes entre elles i per fer front als bancs. Això provoca que els costos d'intermediació siguin elevats (com més baixos siguin, més rendible és una entitat). S'intenta la banca on line, però amb poc èxit. A les oficines cada vegada s'hi fan més coses: venda d'entrades, assegurances... El Grup canalitza la seva activitat de Promocions Immobiliàries, principalment construcció d’habitatges, a través d’empreses participades a traves de la social Penedescep S.A.
Apareixen nous requeriments de control dels riscos que transformen el tractament de la informació i coneixement dels clients, Basilea, Codi de Conducta en el mercat de valors, prevenció de Blanqueig de Capitals, protecció de dades de caràcter personal, normatives comptables (NIIF) i de transparència, i les noves directives del Mercat d’instruments financers, que obliguen a una major especialització i a destinar recursos al compliment de noves funcions.
El 2004 s'obre la primera oficina a Castelló. S'està disparant la demanda creditícia i l'endeutament dels espanyols passa del 46% de l'any 1994 al 100%. Un escenari atractiu per la rendibilitat immediata, on agafen molt protagonisme els yuppies, però que en el fons, tots érem conscients de que podia portar males conseqüències.
Com sempre, seguim amb obres. Es comença a remodelar l’espai que servirà de pàrquing provisional per tal de poder iniciar les obres del nou edifici de serveis centrals. Aquest és un projecte d’envergadura que suposa una inversió global de 40 milions d’euros i que està previst que finalitzi a finals del 2011.
A finals del 2008 es traslladaran els arxius i magatzem al nou edifici del Polígon de Sant Pere Molanta, El nou centre logístic, amb una inversió de més d’11 milions d’euros, ocupa una superfície de 10.000 metres quadrats i té dues plantes. La part superior acull l’arxiu general de tot el Grup i la inferior s’utilitza com a punt de distribució dels materials necessaris per a l’activitat diària de l’Entitat.
El 9 i el 10 d'agost del 2007 la crisi originada per les hipoteques ‘subprime’ es trasllada a totes les borses del món, i comencen les tensions del mercat interbancari.
Comença una greu i profunda crisi en el sector de la construcció, La crisi s’estén a llatino-Amèrica i Àsia, i implica una desacceleració de l'economia internacional durant un període que es preveu relativament llarg.
El 2009 el benefici net consolidat es redueix a 40,6 milions d'euros. La morositat s'ha situat al 4,83% a 31 de desembre de 2009. El volum de negoci, format per la inversió creditícia i els recursos gestionats de clients, ha crescut fins als 36.940 milions d'euros. Caixa Penedès continua gaudint d'una sòlida situació financera, recolzada en una favorable evolució de la solvència, amb una ràtio del 14,4% al 2009.
Entre els nous projectes més destacats del 2009 hi ha l'inici d'activitat de Revalua, marca que concentra els immobles adquirits per l'entitat i el conjunt d'activitats del Grup en aquest sector.
Hem arribat pràcticament al dia d'avui. He deixat pel camí moltes coses. Dins de la professió, a més de les noves normes legals, comptables, i de caire institucional, tenim els canvis en l’entorn, la tecnologia, en l'àmbit de la informació i la comunicació, i la dinàmica de la mateixa societat que han propiciat una profunda transformació del mon financer en el que ens movem.
