benvolgudes amigues i amics,

En motiu del relleu en les meves responsabilitats de la feina, m’he sentit aquest dies molt afalagat i he d'agrair de tot cor, les paraules tan amables que he rebut.

Abans de res us he de confessar que els suposats mèrits de la meva trajectòria professional són el resultat d'una sèrie de petits prodigis dels quals he gaudit. El prodigi d'unes persones d'alta qualitat humana que s'han integrat en etapes successives al minúscul equip professional inicial.

He tingut la sort de comptar sempre amb el suport de la Direcció General, El Sr. Insensé , amb la seva forta i acaparadora personalitat, de qui encara conservo una de les seves notes (escrites a ma en un tros de paper, que sovint et trobaves enganxades amb un clip als informes que revisava), “vigila, vigila i sigue vigilando”, El Sr. Ferràs que en moments difícils va valorar positivament la meva feina, i el Sr. Pagès que m’ha evidenciat la seva confiança incondicional, i m’ha obsequiat amb un tarannà obert, transparent, rigorós i cordial.

Deixar la Caixa, la feina de cada dia, i especialment els companys, és perdre molts estímuls, moltes satisfaccions, que caldrà cercar i trobar en altres àmbits.

No us vull parlar, però, del meu estat d’ànim, el que si voldria es repassar, amb la vostra companyia, aquests quaranta-sis anys, que fa que estic vinculat a la Caixa.

Us convido dons, quant tingueu temps, a fer una passejada per una història molt personal i condicionada per les experiències viscudes. Alguns capítols d’aquesta història he tingut el goig de viure’ls, compartint les feines i els neguits amb molts de vosaltres. Ara us proposo compartir el seu record. I pels més joves, aquells qui coneixen poc el nostre passat, m’agradaria que aquestes notes els ajudessin a valorar el que hem aconseguit, i els estimulessin a treballar per aconseguir encara molt més.