fort creixement
A partir de la Llei de bases d’ordenació del crèdit i la banca (14/4/1962), les caixes eren coordinades i inspeccionades per el Instituto de Crédito de las Cajas de Ahorro (ICCA), i l’operativa s’havia ampliat amb el crèdit a les petites i mitjanes empreses comercials, industrials, i als empresaris agrícoles i artesans, tot i que la majoria de les inversions encara eren les obligatòries.
Els tipus d’interès eren fixos i obligatoris per a tots els bancs i caixes, comptes corrents al 1%, llibretes d’estalvi al 2% i el 3% per les imposicions a un any. La liquidació dels interessos de les llibretes era anual i pel que fa a la valoració, als ingressos i abonaments se’ls aplicava valor de la quinzena següent a aquella en que s’efectuaven, i als reintegres valor de la pròpia quinzena.
Els dipòsits dels clients s’havien d’emprar en la inversió obligatòria que era del 80%: el 50% en fons públics,( empreses de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), obligacions d’empreses privades i bons emesos per la banca privada, considerats computables a l’efecte d’inversió) el 17% en crèdits per a les petites i mitjanes empreses, el 6% per a préstecs d’accés a la propietat i el 7% per a préstecs complementaris d’habitatge. Es pot dir que a començaments de l’exercici gairebé tot estava comprat i venut.
Pel que fa als beneficis, com a mínim el 50% havia d’anar a reserves i de la part de l’obra social un 85% es podia invertir en l’obra social pròpia i l’altra 15% l’administrava l’Estat.
L’entitat creixia. Any 1964, el passiu arriba a 631.983.319,50 pessetes i els préstecs a 232.515.186,24. Finalitzen les obres de construcció de 40 habitatges per a la venda a la “Urbanització Felix Mestre Nutó”.
Any 1965, el passiu arriba a 820.599.950,07 pessetes i els préstecs a 325.116.749,96. S’inaugura una sala de cultura a Sant Feliu de Llobregat. La Caixa paga l’altar de Santa Maria
Inauguració Oficina Cervelló 26/9/1965
Any 1966, el passiu arriba a 1.098.350.054,81 pessetes i els préstecs a 421.685.225,77. El 1966 hi va haver una paga extraordinària per haver arribat a la xifra de mil milions de passiu. S’inauguren les primeres oficines a Sant Boi i a Cornellà. Ja són 10 oficines. A través de l’Inglada Via s’absorbeix la “Beneficiencia Vilafranquina”.
Dades de la memoria de 1966. Plana 1Plana 2
Any 1967, el passiu arriba a 1.530.579.586,31 pessetes i els préstecs a 548.505.470,51. El número de clients es de 64.123 i el de operacions. Finalitza la construcció d’un grup de 64 vivendes al carrer Balmes – Passatge Moliner, de Vilafranca, i comencen les obres per fer 33 habitatges als edificis de les oficines de Vilanova i de Sant Boi. Entra en servei un equip NCR 500 per procés de dades.
Any 1968, el passiu arriba a 2.047.858.137,68 pessetes i els crèdits a 835.954.880,97. El número de clients es de 74.888. S’inaugura una biblioteca a Sant Pere de Riudebitlles. Es construeixen vivendes de renda limitada, 45 a Sant Feliu 56 al Carrer Tosa de Mar a on hi havia l’antic velodrom i 32 vivendes més al carrer Balmes. Es fa el dia de l’estalvi el sorteig de 1.500.000 pessetes entre els impositors.
Participacions en empreses: Amb vuit caixes catalanes es forma la societat Inversiones Mobiliarias de Cajas de Ahorros S.A. i es forma el Fondo Mediterráneo de Inversiones per promocionar l’estalvi. També es participa en la societat MOBINSA, que crea el Ahorrofondo a la CECA.
Any 1969 s’inauguren les oficines de Igualada, Vilanova del Cami, Corbera, i una urbana a Cornellà. En total hi han 18 sucursals.
Inauguració 016Cornellà 22-2-1969
Inauguració 014Igualada 22-4-1969
Inauguració 017Vilanova del Camí 22-3-1969
Inauguració 018Santa Margarita de Montbuy 11-9-1969
La relació entre les Caixes catalanes era molt cordial i cada una operava en el seu àmbit geogràfic. Els Directors, el Sr. Insenser de Penedès, el Sr. Berges de Girona, el Sr. Mayol de Mataró, el Sr. Guardiet de la Caixa Sagrada Familia, el Sr. Cors de Manresa, i els de Manlleu, Tarrassa, Sabadell, ..... es reunien cada dimecres a Barcelona.
Els grans bancs tenien molta força. Les Caixes no eren competència pels bancs. Tenien el negoci limitat als dipòsits dels petits estalviadors que servien pels crèdits preferencials (de les empreses). Les Caixes no podien canviar moneda estrangera ni concedir crèdits.
Els bancs en canvi es van concentrant en grups bancaris. El més gran el Banesto, que va absorvir 19 bancs petits, el grup del Banco Hispano Americano i Banco Urquijo, L'Hispano era comercial i l'Urquijo industrial, el Banc Central que tenia grans constructores, el Banc de Santander que tenia Bankinter a darrere, el Banco Bilbao i Banco Vizcaya: que estaven vinculats a la indústria d'Euskadi, el Grup bancari que es deia controlat per l'OPUS (Atlàntic, Transatlàntic...).i el grup de bancs que va aconseguir Rumasa (Atlàntic i bancs propis). No hi havia banca estrangera.
A finals dels seixanta, apareixen nous tipus d’estalvi, unes llibretes especials que comportaven la concessió posterior d’un crèdit, ahorro vivienda, ahorro bursátil, (1966) i fins i tot ahorro pesquero (1968).
També agafa importància el canvi de moneda estrangera i de divises. Sitges és un bon punt de negoci.
Els anys 60 i principis dels 70 són els anys del “milagro espanyol”. El context internacional va ser molt favorable per al creixement de l'economia espanyola ja que va permetre trametre mà d'obra a Europa, els emigrants van enviar remeses, arriben al país inversions de les multinacionals i comença a desenvolupar-se el turisme.
La meitat de la població espanyola va canviar de lloc de residència: d'uns llocs a uns altres; de pobles a ciutats, i de pobles més petits a pobles més grans.
L’any 1970 ja apareixen els comptes de “ahorro del emigrante” i també es comença a operar en comptes en moneda estrangera i en pessetes convertibles.
Per la festa Major de l'any 1968 el Panadés va publicar un article amb un resum de l'activitat de la caixa, que incorporo. Plana 1 Plana 2 Plana 3 Plana 4
