v
epíleg
La creació del SIP pretén formar un grup financer de caixes amb fons propis de 3.900 milions d'euros, volum de negoci de 103.000 milions d'euros, volum d'actius de 73.000 milions d'euros, i 1.703 oficines.
La nova societat financera, que tindrà la forma jurídica de banc, es crea amb el propòsit de reforçar la solvència de les entitats i millorar l'accés als mercats de capitals, alhora que consolidarà els comptes de les quatre caixes integrants.
Aquest acord ha de permetre, en un moment de reordenació del sector, que la marca Caixa Penedès continuï vigent i independent en el futur. L'acord és també molt positiu per als clients que trobaran una caixa més forta i més competitiva per satisfer les seves necessitats.
Fets rellevants
L'Assemblea General de Caixa Penedès aprova en data 16 de setembre de 2010 la integració de l'entitat en el grup Banc Mare*Nostrum, S.A. amb la consideració de Sistema Institucional de Protecció, integrat per Caixa d'Estalvis del Penedés, Caixa d'Estalvis de Granada, Caixa d'Estalvis de Múrcia i “Sa Nostra” Caixa de Balears.
El 31 de gener de 2011 s'aprova la plena integració dins del Grup B.M.N. de les entitats del SIP. Després de l'aportació al banc de tota l'activitat financera, la Caixa continua mantenint la personalitat jurídica, així com els seus òrgans de govern i les activitats en matèria d'Obra-Benèfic Social.
L'1 de juny de 2011. es nomena nou President a Ricard Pagés i Font, i es designa nou Director General a Joan Caellas Fernández, que posteriorment és cessat pel Consell del 3 d'agost de 2011, que també acorda designar nou Director General a Manuel Troyano i Molina, fins llavors Director General Adjunt.
El 24 de novembre de 2011 el Consell d'Administració de Caixa Penedès accepta la dimissió del President, Ricard Pagčs, i la del Director General, Manuel Troyano, després d'haver-se publicat en els mitjans de comunicació l'existència de un pla de pensions desproporcionat, i decideix que el Vicepresident primer de l'Entitat, Albert Vancells i Noguer, assumeixi de manera provisional la Presidència del Consell d'Administració, fins a la convocatòria d’una pròxima Assemblea General.i es nomena a Ricard Banquells com a nou director general.
El 24 de maig de 2012 el Consell d’Administració de Caixa Penedès designa l’advocat vilafranquí Martí Solé i Bordes com a nou president de l’entitat.
El 18 de Desembre de 2012 el Banc de Sabadell adquireix a BMN. 462 oficines (443 a Catalunya i 19 a Aragó), el negoci dels 900.000 clients que formen part de la Direcció territorial de BMN a Catalunya i Aragó, així com els 2.000 empleats adscrits a aquesta xarxa.
El Juliol de 2013 Caixa Penedès formalitza la constitució de la Fundació Especial Pinnae, en el marc de transformació de les antigues caixes en fundacions. La Fundació, com a hereva de obra social de Caixa Penedès, s'hauria de nodrir dels dividends generats per la participació de l'antiga caixa en el Banc Mare Nostrum (BMN). Tanmateix, la conjuntura bancària i l'entrada del FROB a BMN, que ha diluït la participació de l'antiga Caixa Penedès del 28% al 5%, fan preveure que la Fundació haurà de generar recursos propis per l'obra social, ha informat la Fundació en un comunicat. Alhora, també es preveu –dins del pla d'actuacions de la nova Fundació– realitzar la fusió amb la actual Fundació Privada Caixa Penedès.
El 29 de maig de 2014 hi ha sentència condemnatòria per als exdirectius de Caixa Penedès. SENTÈNCIA Pagès és condemnat a dos anys de presó i Caelles, Troyano i Abella a un. Els inculpats ja han tornat les quantitats que es van adjudicar de manera fraudulenta, han reconegut la seva culpabilitat i així podran evitar l’ingrés a presó.
En poc temps, i sense que ning ú s’expliqui com ha passat, totes les caixes d'estalvi, s'han anat transformant en fundacions propietàries d'una participació en un banc.
Possiblement a les caixes es van cometre errors que han ocasionat manca de liquiditat i de capitalització. En el procés de desregulació que va permetre l'expansió geogràfica a tot el l'Estat, es van anar obrint moltes oficines, sovint només per créixer i sense tenir massa en compte l’impacta sobre el compte de resultats, i a la vegada es va anar diluint la identificació amb el territori d'origen, que era un gran avantatge competitiu. Amb la llibertat d'utilització dels recursos administrats es van emprendre algunes iniciatives com ara els préstecs a promotors immobiliaris especuladors, i la participació en empreses de renom sense valorar bé les conseqüències sobre el coeficient de garantia, que sempre era a prop del límit mínim acceptable.
La pressió pels resultats va fer passar a segon terme l’esperit institucional que va motivar la fundació de les caixes, lluitar contra el perill de l'exclusió financera d'una part de la població i, secundàriament, atendre necessitats socials amb els excedents que aquesta missió pogués generar.
Quan la Caixa de Castella-la Manxa va haver de ser intervinguda, el supervisor va condicionar les ajudes financeres a l'adopció de mesures que minimitzen la dependència de les autoritats autonòmiques. Possiblement, de les deu caixes que hi havia a Catalunya abans del tsunami, més d'una hagués pogut sobreviure amb un ajut institucional no més gran al que ara rebrà a canvi d'haver canviat la seva personalitat. Però plorar, ara ja no serveix de res.
El 30 de setembre, 2011 el Banc d'Espanya presentava el balanç del procés de recapitalització del sistema financer previst en el decret Llei 2/2011, que obliga a totes les entitats de la banca espanyola a tenir un nivell de capital principal de com a mínim el 8% del riscos ponderats d'actius (10% en el cas d'absència d'inversors privats amb un 20% del capital o dels drets de vot i de tenir un percentatge de finançament majorista superior al 20% del total).
Les caixes d'estalvis com a entitats de crèdit han desaparegut a Espanya. Es pot dir que en 2007 van començar a morir d'èxit, davant el suport i embranzida dels governs autònoms. La hiperconcentració de crèdits en la promoció immobiliària i l'alimentació d'aquests últims mitjançant l'apel•lació als mercats de capitals van ser la mare dels problemes d'ara, visibles en l'elevada morositat dels préstecs (hi va haver excés d'oferta immobiliària) i en l'intens endeutament als mercats de capitals, endeutament privat que amb la crisi s'està ara convertint en endeutament públic.
La crisi bancària ha suposat fins ara, la intervenció de quatre entitats (CCM, CajaSur, Caixa d'Estalvis del Mediterrani i Banc de València) la participació majoritària de l'Estat a Catalunya Caixa, Unnim, NCG Banc i Bankia. El Juny de 2012 Espanya es veu oblidada a sol•licitar a la U.E. una ajuda per import de 100.000 milions de euros...
Breve historia de las cajas de ahorro (Manel Fontdevila desde el Diario Público).
