pàgines viscudes 50

La meva mare és qui em va ensenyar l’estalvi com a virtut. Un mitjà per a estalviar eren els àlbums de cromos. “Historia Sagrada”, “Historia de España” “De la Tierra a la Luna”, Historietas divertidas y jocosas”... , es compraven els cromos a una pesseta, i l’import de l’àlbum s’ingressava a la llibreta.

El Cos d’Adjunts i Junta de Govern, persones de prestigi a Vilafranca, com ara l’alcalde Sr. Galimany, el Sr, Bosch i el Sr. Guasch de les farmàcies, el Sr. Degà, eren els encarregats de atorgar els premis a la constància en l’estalvi cada 31 d’Octubre, i gràcies a la Caixa em va ser possible anar de colònies a Valldossera i a Penyafort, i després anar aconseguint les beques d’estudi, que eren una gran ajuda per pagar el Col·legi de Sant Ramon.

Aquell “Sant Ramon” dels primers anys seixanta, època final dels meus estudis de batxillerat, farcit encara d'assignatures d'història, de literatura, de religió, de política, de llatí, acollia els darrers cursos molt pocs alumnes –només vuit o deu per curs. Era una institució petita, no era oficial, t’havies d’examinar “per lliure” a un Institut,  però era alhora molt entranyable. Hi destacaven algunes personalitats que, pels seus coneixements, professionalitat o tarannà, cridaven l'atenció dels alumnes. El Pare Piqué, el Sr. Bermejo, el  Pare Sebastià Pérez, l’escultor, una persona de comportament exemplarment espartà, a qui escoltàvem sempre amb atenció, i també amb cert temor quan ens parlava, gesticulant amb energia, i portant a sota el braç la seva famosa regla “ negreta”, la fiblada de la qual en un moment o altra ens havia petat als dits.

El col·legi i l’aspirantat d’Acció Catòlica, em van permetre viure aquells anys de joventut en un cercle de companys que propiciava que hi arrelessin bones amistats. Algunes d'elles he tingut el goig de poder-les aprofundir i consolidar al llarg dels anys.