l'Estatut de les Caixes Generals d'Estalvi Popular

El conflicte d’interessos entre bancs i caixes va accelerar la constitució de l’organització federal de caixes d’estalvis. Els bancs ja havien format el Consell Superior Bancari l’any 1921. El 26 d’abril del 1927 es constitueix la Federació de Caixes Catalano-Aragonesa-Balear, i la Confederación Española de Cajas de Ahorro Benéficas (CECA), ho farà el 21 de setembre del 1928.

Durant la República, es promulga l'Estatut de les Caixes Generals d'Estalvi Popular, (Decret de 14 de març de 1933), que modifica el de 1929 i que durarà fins a la  reforma de 1977. Inclou normes referents a la inscripció de les Caixes en el Registre especial (llavors, a càrrec del Ministeri de Treball i Previsió). Tal com figura en els estatuts, Caixa Penedès està inscrita amb el número 35 en el Registre Especial de Caixes d’Estalvi Populars.

En aquest període la Generalitat no té competències sobre les Caixes d’estalvi. Això no es produirà fins els anys vuitanta, tot i la conflictivitat de competències entre la Generalitat i l’Estat, en que per la Llei  15/1985, d'1 de juliol, es crea el Registre de Caixes  d'Estalvis  de  Catalunya.

Amb l’estatut de 1933, s’amplia el ventall d’activitats de les caixes, però segueixen prohibides encara operatives com ara el descompte de lletres de canvi, i les operacions en divises.

També l’any 1933 es crea l’Institut de Crèdit de les Caixes Generals d’Estalvi Popular, que té com objectius “facilitar les transferències de fons entre llibretes i comptes de les caixes confederades i actuar d’entitat compensadora entre aquestes, assumir funcions mitjanceres per a operacions amb valors mobiliaris i operacions d’emprèstit de l’Administració, actuar com a entitat creditora davant de les caixes confederades i com entitat col·laboradora amb l’obra social de les caixes, i amb la possibilitat d’emetre cèdules amb garantia dels fons socials propis”.