pàgines viscudes 90

A la Caixa quedaven pendents dos temes importants: el més bàsic, resoldre el problema d’espai; d'un altre ordre, però també urgent el potenciar la formació interna. Totes dues qüestions van quedar ben encaminades.

L’espai amb la construcció del nou edifici dels Serveis Centrals, i la formació amb els Plans de Formació, que culminen amb la creació del departament l’any 1998.

La formació continuada ha estat una necessitat vital, i he de reconèixer que la Caixa m’ha proporcionat al llarg dels anys, la possibilitat d’intentar adaptar-me als canvis que en la professió s’anaven produint, sigui amb les ajudes per a la UNED, formacions específiques en Auditoria Financera, Anàlisi de risc al IDEC de la Pompeu Fabra, el Master en Direcció Financera de Deusto, i moltes altres.

L’àrea d’auditoria interna es trasllada a la Parellada, on compartim pis amb les companyies d’assegurances. La comunicació de la línia de teleprocés es fa a través de dos canons de laser que comuniquen sense fils el terrat de l’edifici de la Parellada amb la cafeteria de l’edifici de la Rambla. Tot va bé fins que arriba l’estiu i cada dia pels vols de migdia la línia queda tallada. Els tècnics, vinguts de Estats Units, acaben detectant que la dilatació per l’escalfor de l’estructura dels dos edificis es diferent, i això provoca que es desenfoquin els canons.

A l’àrea d’auditoria interna ens preparem pel trasllat als serveis centrals del polígon que finalment fem el mes de setembre. La inauguració oficial es posposarà encara fins el 22 de juliol de 1997.

El 10 de setembre de 1996  ens trasbalsa la mort del Sr. Ferràs, després de quaranta-sis anys a la Caixa, catorze com a Director General i a qui sempre recordaré, tant com un amic com també per la seva clarividència professional, i només vint mesos després, el primer de maig del 1998 mor el Director General Adjunt, Sr. Jaume Carbó de record tan entranyable, que s’havia incorporat a la caixa l’any 1950, el mateix dia que el Sr. Ferràs.

Vaig poder participar en l’anomena't Comitè de l’Euro, junt amb els companys Piqué, Rovira i Reverté, i en el que es van involucrar més de 60 persones, es van haver de modificar el  70% de programes i   va suposar mes de 66.000 hores de treball.

Aquest equip es va repetir quan es va tirar endavant el Pla d’Adaptació a l’Any 2000, en que a més de les implicacions informàtiques, cada àrea va haver d’elaborar les accions de prevenció i els plans de contingència per l’anomena´t “efecte 2000”.

La participació en el Comitè de Direcció l’any 1998 fins a la reestructuració dels Serveis Centrals del 2000 ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida professional.

Acabàvem el segle amb eines noves en l'àmbit de l’auditoria i en el de la Caixa, i amb una panoràmica professional força engrescadora.