recursos de tercers, i actius financers

El sistema financer espanyol es modernitza i comencen a canviar el sistemes de captació de passiu que desplacen el tradicional estalvi a terme cap a nous productes, cèdules hipotecàries, certificats de dipòsit, pagarés, llibretes estalvi obsequi, i les targetes de crèdit, com ara la VISA. La preocupació constant és poder preveure que faran els tipus d’interès. Ja no es parlarà de dipòsits sinó de recursos de tercers.

Els primers actius financers de Caixa Penedès van ser les cèdules hipotecàries, l’any 1982 i pagarés i obligacions subordinades.

A partir del 1984 el Banco de Espanya estableix un coeficient obligatori sobre recursos de tercers que s’han de invertir en pagarés del tresor, i apareixen les cessions temporals d’actius que són recursos de tercers que no queden a la caixa sinó que van a l’estat.

El dèficit públic obliga a que les entitats inverteixin en Bons del tresor i certificats de regulació monetària (CRM).

S’apliquen les normatives comptables i de consolidació de la circular del B.E. 22/1987 i els tipus d’interès queden sense tipus màxims obligatoris. D’ençà del Reial decret de 19 de juny de 1853, els tipus d’interès aplicats per les caixes, tant per a les operacions actives com per a les passives, han estat en més o menys grau marcats per les autoritats econòmiques del moment. Així, hi ha hagut períodes en què s’han definit interessos màxims, i, en d’altres, s’han definit interessos de caràcter obligatori. Cabana ens informa que no és fins al 1969 que «per primera vegada es dóna llibertat de pagamentd’interessos a un tipus de dipòsit: les imposicions a més de dos anys». Hem d’esperar, però, a l’any 1977 perquè s’iniciï en profunditat el procés liberalitzador, que culminarà l’any 1987 amb la plena llibertat dels tipus d’interès per als dipòsits, que estableix l’Ordre de 3 de març, sobre liberalització de tipus d’interès i comissions i sobre normes d’actuació de les entitats de dipòsit.

El nou marc normatiu te com a eix central la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre disciplina i intervenció de les entitats de crèdit.